Vidres A La Sang La Terra I Tu
La terra i tu sou el mateix neguit
Camines sol, potser més sol que mai
Desconcertat, com qui se sap perdut
I crida molt i no se sent la veu
El temps et fuig, i tot l'enyor dels dits
Se't torna incert i fatigós camí
Que no saps pas on du, si porta enlloc
Exiliat al teu mateix recer
Mires el buit i et veus desmesurat
Plantat al lluny com un estrany ninot
No pots tornar, bé prou que t'ho han dit
També t'han dit que et costarà seguir
I ben mirat ja ho saps, viure és això
Si algú t'ho diu a l'inrevés, menteix
La terra i tu sou el mateix neguit
