Vidres A La Sang Els Limits De La Creacio
De la prolífica contumaç dels teus congèneres vens
Per una vida que penses gallard
Que et deu tres o quatre béns més dels que tens
Des de l'homogènia i l'egosime de la nostra condició
La humana com no
Et convidem, més ben dit, t'inscrivim al joc de crèixer
Entre el perseverant llinatge de les nostres ments
L'infortuni t'ha fet mediòcre en eurítmia
Amb l'irrellevància dels teus actes
Nosaltres, els teus lucifers creadors
Et corretgirem amb recalcitrant petulància perquè tu
Dòcil, sequaç, adepte y lleial siguis al poder omniscient
Així com l averitable llum de les nostres mancànces
Són els límits de la creació
