Vidres A La Sang Negre Desti, Roja Venjanca
El nostre esdevenir és fosc, fosc com el cel
Fos com la terra, com els nostres cors...
Allà lluny a l'horitzó alguna cosa ens guaita
Són els deus, allà als seus trons inassolibles
O és la mort que avança vers nosaltres
Imparable, paorosa, desvocada
Potser no ho sabrem mai doncs els nostre fat es ja escollit
Puix que el nostre enemic ja ha arribat
Els grans corns han ja sonat
I el temps d'espera el destí s'ha consumit
Aquells que provenen del mar més enllà de les muntanyes...
Unint les tribus en el nom dels més alts
Un cop atiarem el foc de la revolta
I el roig pigment de la guerra brollarà de l'enemic
Occit per nostres destrals
Vencent a cada pas per la terra cremada avançant
A través de la boira i la foscor
Nosaltres som els llops indòmits
Aquesta la trista empresa que sen's ha encomanat
Negre és el nostre destí
Roja la nostra venjança