Raimon Veles E Vents
Veles e vents han mos desigs complir
Facent camins dubtosos per la mar
Mestre i ponent contra d'ells veig armar:
Xaloc, llevant, los deuen subvenir
Ab llurs amics lo grec e lo migjorn
Fent humils precs al vent tremuntanal
Que en son bufar los sia parcial
E que tots cinc complesquen mon retorn
Bullirà el mar com la cassola en forn
Mudant color e l'estat natural
E mostrarà voler tota res mal
Que sobre si atur un punt al jorn
Grans e pocs peixs a recors correran
E cercaran amagatalls secrets:
Fugint al mar, on són nodrits e fets
Per gran remei en terra eixiran
. . . . . . . . .
Amor, de vos, jo en sent més que no en sé
De què la part pitjor me'n romandrà
E de vós sap lo qui sens vós està:
A joc de daus vos acompararé
Jo tem la mort per no ser-nos absent
Perquè amor, per mort, és a nul.lat;
Mas jo no creu que mon voler sobrats
Pusca esser per tal departiment
Jo só gelós de vostre escàs voler
Que, jo morint, no meta mi en bolit
Sol est pesnsar me tol del món delit
Car, nos vivint, no creu se pusca fer:
Après ma mort, d'amar perdau poder
E sia tost en ira convertit
E, jo forçat d'aquest món ser eixit
Tot lo meu mal serà vós no veer
. . . . . . . . .
Amor, de vós jo en sent més que no en sé
De què la part pitjor me'n romandrà
E de vós sap lo qui sens vós està:
A joc de daus vos acompararé
