Si en lo mal temps la serena bé canta
Io dec cantar, puix dolor me turmenta
En tant extrem, que ma pensa és contenta
De presta mort; de tot l'altre s'espanta
Mas, si voleu que davall vostra manta
Muira prop vós, hauran fi mes dolors:
Seré l'ocell que en llit ple de odors
Mor, ja content de sa vida ser tanta
