Mishima La Brisa
La brisa que t'encisa i eleva
Fins a perdre el contacte
Amb tu mateix, té la llum
D'un matí de dissabte
I l'elegància d'un crim
Del que no et sents culpable
El perill el vols córrer
No et fan por els seus efectes
L'ànsia que cura
No te la dóna cap altre objecte
La brisa que t'encisa i eleva
Saps que mai serà teva
És com d'un oasi el miratge
Hi ha qui l'admira i venera
Com a la imatge d'un sant
Un heroi o una bandera
Hi ha qui n'està fart
I vol viure d'una altra manera
És la pastanaga del burro
Al fons d'una nevera
La brisa que t'encisa i eleva
Fins a perdre el contacte
Amb tu mateix, diu que ets viu
I que podries ser lliure
Té l'energia del canvi
D'una revolució o un espectacle
No saps si anar a comprar
O agafar una pancarta
Esperar a les rebaixes
O emborratxar-te
La brisa que t'encisa i eleva
Saps que mai serà teva
Com la sensació original
Que ja mai més recuperes
Et condemna a un infern
Sense greix ni bombolles
Que de tan insípid i light
Ja no fa por ni crema
Vius en la nit descremada
De la droga lleugera
La brisa que t'encisa i eleva
Li demana al dia
Què accepta de la nit
A la vida de la mort
Al vell del jove
Al ric del pobre
Al mercat de tot allò
Que no està en venda
La brisa només bufa
Per tornar-te a sorprendre
La brisa que t'encisa i eleva
Saps que mai serà teva
Però és tan fabulós el miratge i
Collonuda l'espera
I fa l'hivern tan suportable
Quan et creixen flors a la cartera
Que deixaries la dona
Deixaries la feina
Si no fos perquè a fora
Bufa allò... Però, un moment
Allò què era?
