Mishima Els Crits
La nina es desperta
Pel so del silenci
De l'instant present passat
Cor ple, mon buit
Firmaments com brasses extingits
I l'angoxa de quan no has sentit els crits
I l'angoxa de quan no ens sentin els crits
De vegades, quan hi penses
Descobreix ella mateixa
Suspirant per ser en el forat
Podria ser el que falta
O allo que s'obvia
I la ceguesa d'aquells que es fan el sord, els crits
Amb la ceguesa d'aquells que es fan el sord, els crits
La mateixa mort immensa
D'una llunyana nit d'estiu
La mateixa mort immensa
D'una joguina al fons d'un riu
Sovint, sense adonar-s'en
Bat les ales i al voltant creixen mil milions de flors
Fragils i orgulloses
La eternitat es als colors
I la força amb aquells que fan cançons dels crits
I la força amb aquells que dels crits fan cançons
La mateixa llum intensa
D'una llunyana nit d'estiu
La mateixa llum intensa
De la nina quan somriu