Mishima Ja No Tanca Els Ulls
Entre corba i corba
Al vessant de la muntanya
Enmig dels esbarzers
I de les deixalles
Hi ha un cotxe bolcat
Que encara fuma
Pots sentir la remor
De la ciutat llunyana
Però una melodia
A la ràdio sona encara
Una altra cançó d'amor
De desig i de ràbia
A dins hi ha la Mireia
I jo dec ser pel terra
D'una ferida al front
La sang li regalima
Sembla que miri enfora
Però ja no tanca els ulls
Superfícies de metall i de plàstic deformades
Postures trencades de braços i de cames
La sagnant geometria de la seva cara
L'horror de l'últim xoc en la mirada congelada
En la foscor del bosc
Escampats pel terra
Mil bocins de vidre
Brillen com estels
Sota la lluna plena
Ha caigut el cel
Superfícies de metall i de plàstic deformades
Postures trencades de braços i de cames
La sagnant geometria de la seva cara
L'horror de l'últim xoc en la mirada congelada
