Mishima Hasta Que Lo Miras
Aquest matí he sortit a estirar les cames i fotia un fred de mil dimonis
En Marc tot just tornava del poble amb pa i cafè per esmorzar
Hauria d'escriure un altre tema i averiguar què li passa a la Vega
Fa quatre dies que estem sota zero
Surts de l'estudi i només veus camps, un gos que borda a la boira
Algunes ovelles, i un sol incompetent que intenta escalfar
Sembla que cada centímetre de França tingui propietari
I cada mala herba la seva D.O
M'agradaria fer una cançó com aquella dels The Nits
Sobre les muntanyes d'Holanda
Jo la podria fer sobre els molins de Montjuic
Els llobarros de Navarra, les olives d'Irlanda
O els barcelonins del Passeig de Gràcia... etcètera
O una cançó sobre els bojos que parlen sols
"hasta que lo miras" deia el Fede
Aquell tenor del metro, o la veïna del Bernat
Que sempre es discuteix amb algú que no hi és
Fins que aquest "algú" comences a ser tu...
Però llavors me n'adono que jo mateix em passo el dia així
Parlant sol, donant voltes a les coses
Com si mantingués una conversa amb qui coi sap qui?
Dic que componc cançons, potser és una excusa
Canto per dins com qui parla sol
Enmig dels gèlids camps de França
Canto per dins com si estigués boig
Fins que algú es decideixi a escoltar-me
