Maria Del Mar Bonet La Reliquia
Faune mutilat
Brollador eixut
Jardí desolat
De ma joventut
Beneïda l'hora
Que m'ha duït aquí
La font qui no vessa, la font qui no plora
Me fa plorar a mi
Sembla que era ahir
Que dins el misteri de l'ombra florida
Tombats a la molsa
Passàvem les hores millors de la vida
De l'aigua sentíem la música dolça
Dintre la piscina guaitàvem els peixos
Collíem poncelles, caçàvem bestioles
I ens fèiem esqueixos
Muntant a la branca de les atzaroles
Ningú sap com era
Que entre l'esponera
De l'hort senyorívol
Fent-lo més ombrívol
Creixia la rama d'antiga olivera
Arbre centenari
Amorós portava la soco torçuda
Perquè sense ajuda
Poguéssim pujar-hi
Al forc de la branca senyora i majora
Penjàvem la corda de l'engronsadora
I venta qui venta
Folgàvem i rèiem, fins que la vesprada
La llum esvaïa de l'hora roenta
De l'hora encantada
Somni semblaria
El temps que ha volat
De la vida mia
Sense les ferides que al cor ha deixat
Sense les ferides que es tornen a obrir
Quan veig que no vessa
Ni canta ni plora la font del jardí
Trenta anys de ma vida volaven de pressa
I encara no manca
Penjat a la branca
Un tros de la corda de l'engrossadora
Com trista penyora
Despulla podrida d'un món esbocat...
Faune mutilat
Brollador eixut
Jardí desolat
De ma joventut