Maria Del Mar Bonet Estrofa Al Vent
Jo escric al vent aqueixa estrofa alada
Per a què el vent la porti cel enllà
Jo vull seguir-la amb ma candent mirada
Plorós de no poder-la acompanyar
Entre els hiverns, quan vibri la ventada
El meu vers per l'espai ressonarà
I sobre els homes sa brunzent tonada
Durà el so d'un incògnit oceà
I cantarà en la lira de les branques
I de la lluna en les crineres blanques
O en l'arquet de silenci de la nit
I eternament la maternal Natura
L'espargirà per la infinita altura
Quan el meu nom, obscur, serà extingit
