Raimon No El Coneixia De Res
No el coneixia de res
Companys em digueren
Que havia fet cinc anys de presó
Arran d'una vaga
En mil nou-cents seixanta-tres
Fou després d'un recital
Amb censura i amb permís
Com fèiem els recitals
Llavors en aquest país
Que sembla tan indecís
De tantes coses parlàrem
Del que hem viscut i del que viurem
Del mal que ens han vingut fent
Del poc que hem après encara
Del molt que ja hauríem de saber
Moltes vegades recorde
Les paraules que ell va dir
Que només uns quants sentírem
Entre els riures dels companys
Paraules que ara vos dic:
"Si només els rics estudien
Només els rics sabran
Ens enganyaran amb qualsevol cosa:
Unes mamelles en cromo
Uns culs fotografiats
Quatre paraules solemnes
I un futbol manipulat"
No el coneixia de res
Companys em digueren
Que havia fet cinc anys de presó
Arran d'una vaga
En mil nou-cents seixanta-tres
