Raimon Lo Jorn Ha Por
Lo jorn ha por de perdre sa claror:
Quan ve la nit que expandeix ses tenebres
Pocs animals no cloen les palpebres
E los malalts creixen de llur dolor
Los malfactors volgren tot l'any duràs
Perquè llurs mals haguessen cobriment
Mas io qui visc menys de par e en turment
E sens mal fer, volgra que tost passàs
E, d'altra part, faç pus que si matàs
Mil hòmens justs, menys d'alguna mercè
Car tots mos ginys jo solt per trair-me
E no cuideu que el jorn me n'escusàs
Ans en la nit treball rompent ma pensa
Perquè en lo jorn lo traïment cometa:
Por de morir ne de fer vida estreta
No em tol esforç per donar-me ofensa
Plena de seny, mon enteniment pensa
Com aptament lo llaç d'amor se meta;
Sens aturar, pas tenint via dreta
Vaig a la fi si mercè no em defensa
