Raimon La Balada De La Garsa I L'esmerla
Ab los peus verds, los ulls e celles negres
Penatge blanc, he vista una garsa
Sola, sens par, de les altres esparsa
Que del mirar mos ulls resten alegres;
I, al seu costat, estava una esmerla
Ab un tal gest, les plomes i lo llustre
Que no és al món poeta tan il·lustre
Que pogués dir les llaors de tal perla;
I, ab dolça veu, per art ben acordada
Cant e tenor, cantaven tal balada:
"Del mal que pas no puc guarir
Si no em mirau
Ab los ulls tals, que puga dir
Que ja no us plau
Que io per vós haja a morir
Si muir per vós, llavors creureu
L'amor que us port
E no es pot fer que no ploreu
La trista mort
D'aquell que ara no voleu;
Que el mal que pas no em pot jaquir
Si no girau
Los vostres ulls, que em vullen dir
Que ja no us plau
Que io per vós haja a morir"
