Jo vinc d'un silenci
Antic i molt llarg
De gent que va alçant-se
Des del fons dels segles
De gent que anomenen
Classes subalternes
Jo vinc d'un silenci
Antic i molt llarg
Jo vinc de les places
I dels carrers plens
De xiquets que juguen
I de vells que esperen
Mentre homes i dones
Estan treballant
Als petits tallers
A casa o al camp
Jo vinc d'un silenci
Que no és resignat
D'on comença l'horta
I acaba el secà
D'esforç i blasfèmia
Perquè tot va mal:
Qui perd els orígens
Perd identitat
Jo vinc d'un silenci
Antic i molt llarg
De gent sense místics
Ni grans capitans
Que viuen i moren
En l'anonimat
Que en frases solemnes
No han cregut mai
Jo vinc d'una lluita
Que és sorda i constant
Jo vinc d'un silenci
Que romprà la gent
Que ara vol ser lliure
I estima la vida
Que exigeix les coses
Que li han negat
Jo vinc d'un silenci
Antic i molt llarg
Jo vinc d'un silenci
Que no és resignat
Jo vinc d'un silenci
Que la gent romprà
Jo vinc d'una lluita
Que és sorda i constant
