Raimon Desert D'Amics
Desert d'amics, de béns e de senyor
En estrany lloc i en estranya contrada
Lluny de tot bé, fart d'enuig e tristor
Ma voluntat e pensa caitivada
Me trob del tot en mal poder sotsmès
No vei algú que de mé s'haja cura
E soi guardats, enclòs, ferrats e pres
De què en fau grat a ma trista ventura
Eu hai vist temps que no em plasia res;
Ara em content de ço qui em fai tristura
E los grillons lleugers ara preu més
Que en lo passat la bella brodadura
Fortuna vei que ha mostrat son voler
Sus mé, volent que en tal punt vengut sia;
Però no em cur, pus hai fait mon dever
Amb tots los bons que em trob en companyia
Tots aquests mals no em són res de sofrir
En esguard d'u qui al cor me destenta
E em fai tot jorn d'esperança partir:
Com no vei res que ens avanç d'una espenta
En acunçar nostre deslliurament
Deserts d'amics, de béns e de senyor
En estrany lloc i en estranya contrada...