Raimon Com Un Puny
Quan tu te'n vas al teu país d'Itàlia
I jo ben sol em quede a Maragall
Aquest carrer que mai no ens ha fet gràcia
Se'm torna el lloc d'un gris inútil ball
Ausiàs March em ve a la memòria
El seu vell cant, de cop, se m'aclareix
A casa, sol, immers en la cabòria
Del meu desig de tu que és gran i creix:
"Plagués a déu que mon pensar fos mort
E que passàs ma vida en dorment"
Entenc molt bé, desgraciada sort
L'última arrel d'aquest trist pensament
El seu perquè atàvic, jove, fort
Jo sent en mi, corprès, profundament
Al llit tan gran d'italiana mida
Passe les nits sentint la teua absència
No dorm qui vol ni és d'oblit la vida
Amor, amor, és dura la sentència
Quan tu te'n vas al teu país d'Itàlia
El dolor ve a fer-me companyia
I no se'n va, que creix en sa llargària
Despert de nit somou, somort, de dia
Em passa això i tantes altres coses
Sentint-me sol que és sentir-te lluny;
Ho veig molt clar quan fa ja cent vint hores
Que compte el temps que lentament s'esmuny
Vindrà el teu cos que suaument em poses
En el meu cos quan ens sentim ben junts
I floriran millor que mai les roses:
A poc a poc ens clourem com un puny
