Joan Miquel Oliver Flors De Cactus
Jo afinava sa guitarra
Sol cruixent a s'exterior
S'autobús aminorava
Cel ponent posant colors
Benzineres polsegoses
Vas de copes a misions
Dins sa fosca perillosa no m'he vist en condicions
Més val que me carregui es personatge
Pensaven es teus ulls, es teus cabells...
Estels anònims que es desintegraven
I jo ho mirava trist i tot solet
Es veí que me pitava
Un hotel passar en s'hivern
Jo tocava sa guitarra
Jo escrivia en un quadern
Benzineres polsegoses
Destenyir els amostradors
Dins sa fosca lluminosa jo m'he vist en situacions
Més val que me carregui es personatge
Pensaven es teus ulls i es teus cabells...
Estels anònims s'identificaven
I jo esperava trist i tot solet
Benzineres polsegoses
Flors de cactus a visions
Dins sa fosca sinuosa he avisat alguns amors
Més val que me carregui es personatge
Pensaven es teus ulls i es teus cabells
Estels anònims se comunicaven
I jo quedava trist i tot solet
Més val que me carregui es personatge
Pensaven es teus ulls i es teus cabells
Estels anònims se descontrolaven
I jo tornava trist i tot solet