Blaumut Chaplin
Calibrava el gest amb precisió
Dibuixant-se la mirada amb un carbó
I un somriure mut
Repassava cada moviment
Amb la traça de qui mai va ser aprenent
I amb exactitud
Com la idea que s'enreda pels cabells
Volta la corbata, i s'estreny el nus
D'un bigoti tragicòmic diminut
Des d'aquí a dalt tot allò ara ens sembla universal
Des del primer niu a l'últim sol
Recorrent les planes
Dins del vell barret l'inventor del riure no diu res
I es treu de la màniga un bastó
Fa equilibris com tu i com jo
Caminava amb pas tenyit de son
Amb la pressa de qui corre i no sap on
Mentre enreda el fil
Desgranava cada floc de neu
Trepitjava cel·luloides amb el peu
Amb un gran estil
Quan l'orquestra submarina emprèn el vol
Sobren les paraules, ballen els pingüins
Posicions, que en tres, dos, un… ja serem dins
Des d'aquí a dalt tot allò ara ens sembla universal
Des del primer niu a l'últim sol
Recorrent les planes
Dins del vell barret l'inventor del riure no diu res
I es treu de la màniga un bastó
Fa equilibris com tu i com jo…
