Blaumut Dema
La mare diu que cada tres segons
Després de la sirena, allà a fora juguen a un joc
Fan esclatar mil bosses de paper
Però que no hi puc anar, que encara fa massa fred
Passem l'estona dins l'habitació
Amb un fil de bombeta que no fa gaire de sol
I amb un senyor a qui parlen però no hi és
El meu cavall de llauna crec que ja s'avorreix…
Miro el paper de la paret
Que té un dibuix que no em fa el pes
La mare diu que escuri el plat
Que a la cullera hi ha un forat
I que demà, potser demà
Al miler de coses que em passen pel cap
Trobaré una estrella
Amagada entre milions d'hiverns
Que podré triar, potser demà
Del miler de vides que deu tindre un gat
Comptarem enrere fins a la primera
La mare diu que el temps és un tresor
Que és invisible als ulls i porta el ritme que ens fa el cor
Que dona voltes per dissimular
I en un rellotge espera que sigui ja demà
Encara sento bosses de paper
Darrere el pes del sostre que aquests dies fa de cel
I penso les paraules que hi ha al món
Fins que algun somni pesi, fins que m'arribi la son
Sona un violí encartonat
Des de la ràdio del costat
La mare diu que estic de sort
Que no existeix ni el drac, ni el llop…
I que demà, potser demà
Al miler de coses que em passen pel cap
Trobaré una estrella
Amagada entre milions d'hiverns
Que podré triar, potser demà
Del miler de vides que deu tindre un gat
Comptarem enrere fins a la primera
