Andreu Rife La Moda Que Ha Arribat
La finestra del sisè, la persiana han abaixat
Així ho podran fer tranquils, com sempre en la intimitat
Després ella es vestirà, li diu que ha d'anar a un concert
Cantarà el seu amant, tocarà velles cançons
Les que un dia el va inspirar sota aquella nit d'estiu
Una noia de fa uns anys, no recorda ni el seu nom
A la platja, allà mateix, tots dos es van despullar
I el camió d'escombriaires va parar per espiar
A la ràdio del camió una dona està parlant
Ha trucat per explicar que altre cop s'ha enamorat
D'un client que ja fa temps els matins li compra el pa
I per fi ell s'ha atrevit a convidar-la a sopar
Voldrà anar de natural però està tot tan estudiat
I ella ho nota i no diu res, que bé estan al restaurant
Mentrestant just al costat, sota d'una taula hi han
Dues mans que s'han trobat, fan manetes d'amagat
Tanta gent vol comprar més minuts per estimar
Tendes de rellotges grans; és la moda que ha arribat
Hi ha també al restaurant la parella que ha trencat
El cambrer se n'ha adonat, serà més discret que mai
L'home diu que no pot més, que necessita tornar
Que té tant de fred al llit, i ella es posa a plorar
Ara s'agafen la ma, diuen que ho intentaran
I demanen el cafè però el cambrer porta xampany
El dels brindis especials, els d'amors ressuscitats
Que la vida són dos dies com per deixar d'estimar
