La Gossa Sorda Falsos I Absurds
Dóna comba bomba
Quan ix als diaris
Notícia i primícia són sinònims rei
Heu aconseguit sense massa esforç
Enganyar a molta gent
Furgaré on no toca i no aniré a l'infern
Dóna comba bomba
Quan ix a la tele
Notícia i escàndol esdevenen dogma, rei
El perquè es confon
I la balança cau perquè no suporta el pes
Furgaré on no toca i no aniré a l'infern
Riures de la realitat
I contar-la fent com fan
Blanc o negre, roig o verd
Que plore la veritat
I ara endevina:
Qui és eixe que amagava
Bragues als calaixos?
Què trista pot ser la glòria!
No els preocupa l'equilibri
Són els amos del trapezi
Són capaços de fer-nos creure
Falsos absurds
Callen els muts
No els preocupa l'equilibri
Són els amos del trapezi
Són capaços de fer-nos creure
Falsos i absurds
Llei de l'embut
Amagueu-se venen dispostos
Les riallades són massa fortes
El ridícul una ganyota
Que ells la fan molt bé
Y sigue siendo necesaria la respuesta colectiva
Entre valles de lamentos y montañas malheridas
No apagará nuestra llama ese viento
Aunque nos falte el aliento y no se cierre la herida
Y hay una gossa que ladra rabiosa y que ruge
Grandiosa una revolución
No nos afecta tu veneno, que no, y tus jaulas
Sirven de poco si nos queda el habla
Que la tele és un circ i el món una estratègia
Sólo es tablero de la guerra
Confonen les paraules i amaguen l'evidència
Hay tanta cabecita enferma
Tiembla, que empuñaremos de nuevo las piedras
Retumbaremos por toda la tierra
Nuevas raíces despiertan
No els preocupa l'equilibri
Són els amos del trapezi
Són capaços de fer-nos creure
Falsos absurds
Callen els muts
No els preocupa l'equilibri
Són els amos del trapezi
Són capaços de fer-nos creure
Falsos i absurds
Llei de l'embut
[Història de la Gossa]
La història d'una gossa faenera que es va fer una patera
I amb la lluna guerilllera se'n va anar mar endins
Camina cada dia i vigila i fuig de la Guàrdia que et jugues la vida
Camina entre preguntes i pols, esquivant garrotades continuant la partida
Camina que no és qüestió de sort
I corre abans que arribe la mort
Colpeja fort
I respira entre canuts de matinada, diuen que és dimoni. El paradigma de l'odi
I obri una altra porta a la batalla, obri la veda als seus somnis, que el temps s'acaba
I abans de que rebente tot
Se sent la veu del nostre tro
I abans de que rebente tot
Farem saó
