Albert Pla Vocacio De Suicida
Escolliré el dia més gris
Em menjaré unes sopetes d'arsènic
Potser serà massa trist
Pot ser i serà poder massa tètric
Però és que tinc vocació de suïcida
Trauré la tapa de la capseta
Més peluda que mai veuré l'aranya
Com escala el meu braç l'amiga extranya
Com em pica i la sang que raja i que raja
I és que tinc vocació de suïcida
Contra la paret tan temptadora tan dura
Prendré una embranzida per esbotzar-me el cap
Que s'obrirà com una pera madura
Quan torni a córrer i m'hi torni a tirar
I és que tinc vocació de suïcida
I ja posats i a la desesperada
Em llençaré com un boig des d'un setè pis
Mig despullat i amb la pell congelada
Despulladet i amb un somriure agraït
Però al vol ploraré per tu
I per altres desastres que no sap ningú
Segur que diran que és per cridar l'atenció
En el fons no era tant la seva vocació
